Mentre més de 800 milions de persones no tenen aliments a diari o els tenen insuficients, insans o poc nutritius, milions de persones al mon mengen més del que necessiten, tenen problemes d’obesitat i tones d’aliments son llençades diàriament a les escombraries.
La major part d’aliments venen carregats de químics, fertilitzants o manipulats genèticament. La producció d’aliments es una de les més grans industries de la globalització, un gran negoci, no compta qui menja, compta quan es guanya. Amb aquesta recepta la terra del nostre planeta està sent explotada per produir combustibles en lloc d’aliments. Cereals que juguen en borsa convertits en agrocombustibles per automòbils, cereals contaminats i contaminants de sols, aigua, llavors i de la nostre salut. I això no es res comparat amb el imparable augment del consum mundial de carn, la producció d’aliments per fer pinsos es esfereïdora, pinsos que alimentaran a milions d’animals esclavitzats en insalubres granges industrials amb el propòsit de convertir-se en el nostre aliment, indústria ramadera responsable d’un tant per cent molt elevat de les emissions d’efecte hivernacle que es un dels principals factors que contribueixen a la desforestació i al canvi climàtic.
El 75% de les llavors del nostre planeta estan en mans de només 10 empreses, entre las quals es troba Monsanto, multinacionals aquestes que dominen el mercat dels pesticides químics utilitzats en els cultius a nivell mundial. El sector està en poques mans, donant molt poder tant en el control dels preus, com en el de les reserves i el de decisions polítiques. Mentre les multinacionals es reparteixen Africa, els agricultors locals no tenen accés a les seves terres ni als seus cultius autòctons. Cada cop faran falta més terres cultivables per alimentar a tot el planeta, amb el seu conseqüent increment d’aigua potable per adequar la producció agroalimentària a la demanda, i amb el canvi climàtic el problema no fa més que agreujar-se. Parlar de canvi climàtic es parlar d’enorme crisi i tots seguim com si no passes res.
Mentre les nostres pomes viatgen cap a Polònia, les pomes de Xile viatgen cap a nosaltres, el consum s’ha tornat boig, contaminem estúpidament el planeta amb innecessaris transports alimentaris. Desconeixem com s’elaboren els productes que consumim, d’on venen o el que valen realment. Molts aliments es malmeten en els nostres frigorífics, kilos de fruites i verdures es llencen durant la distribució per no complir els criteris estètics que demanen els consumidors. Molts aliments s’adulteren amb pigments durant la industrialització per tindre millor color o amb medicaments i antibiòtics en nom de la nostre salut, quan el més saludable seria no menjar-los. I no parlem del problama dels plàstics que comporta la industria alimentària…
Sens dubte hem de ser més conscients i canviar les nostres costums de compra, hem de ser més responsables amb el nostre consum i amb el nostre entorn si volem que les coses canviïn i el desastre s’aturi. Es un tema que hem de gestionar nosaltres sols, des del sentit comú, sense esperar que ningú ho faci per nosaltres. Per un altre banda, la inversió en el sector agrícola ara es una de les inversions més productives per el que eliminar la fam al mon no es només un imperatiu moral, te sentit des d’un punt de vista econòmic. Una excusa que a uns pocs amb molt poder els hi va molt bé.
Sílvia Vinyarta.