Recordo que quan era petita em quedava embadalida mirant a les formigues.
\nTeniem una genial casa de camp cap a Castelldefels Platja per passar l’estiu,
\namb un immens tros de natura al davant i a 10 minuts de la platja a peu.
\nEst\u00e0 clar que als anys 60’s-80’s Castelldefels no era el que es ara, era un petit parad\u00eds molt a prop de Barcelona.
\nCom us deia, flipava observant a les formigues.
\nCom carregaven amb provisions cap el niu, cap aquells mini volcans que eren l’entrada a casa seva.
\nCom interactuaven entre elles quan es trobaven en contra direcci\u00f3 per el mateix cam\u00ed, imaginava que eren
\npersones que es trobaven per el carrer i es saludaven:
\n– Hola bon dia!!
\n– C\u00f3m va avui la feina??
\nLes comparava amb els humans, amb les seves estructures socials:
\nels carrers, les botigues, de compres, de passeig, obrers, cuiners, la reina …
\nUna societat una mica m\u00e9s rudiment\u00e0ria que la humana per\u00f2 molt semblant.
\nTindrien escoles a la seva manera, i no necessitaven ni joguines, ni llibres, ni cinema, ni m\u00fasica,
\nper que ho tenien tot a la natura, on sortir a jugar i a aprendre cada dia.
\nEs un fet que la imaginaci\u00f3 d’un nen es inesgotable i la meva era infinita.<\/p>\n
I si els humans no necessit\u00e9ssim de tantes coses per viure??
\nI si fos suficient la natura i el seu art per gaudir de la vida??
\nPot ser en un principi va ser aix\u00ed, quan pintavem les parets de les coves que ens feien de casa i el mon era verd.
\nPer sort hem evolucionat molt des de llavors i ara les nostres vides son molt m\u00e9s c\u00f2modes.
\nHem evolucionat molt tecnol\u00f2gicament, si. Per lo bo i per lo dolent, el pac va junt per desgracia, la nostre relaci\u00f3 amb l’entorn es nefasta…
\nPer\u00f2 i socialment?? Socialment les coses no han canviat tant. Anem a pas de formiga …
\nPot ser si f\u00f3ssim immortals i per lo tant no necessit\u00e9ssim de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, que no ens funciona tant b\u00e9 com a les formigues, la nostre evoluci\u00f3 hagu\u00e9s sigut m\u00e9s sostenible i positiva. Clar que alguna cosa em diu que la immortalitat tampoc es la soluci\u00f3, que dif\u00edcil seria el control de la natalitat…
\nPer desgracia, la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva que empenta a les formigues amb les seves rudiment\u00e0ries societats, no es el fort dels humans, molt m\u00e9s individualistes i complexes.
\nEst\u00e0 clar que hi han persones molt m\u00e9s evolucionades que altres, i segurament les m\u00e9s evolucionades son les que tenen m\u00e9s mem\u00f2ria col\u00b7lectiva o social.
\nLa mem\u00f2ria social ens fa menys egoistes, m\u00e9s emp\u00e0tics, m\u00e9s intel\u00b7ligents i sensibles, m\u00e9s creatius i espirituals.
\nM\u00e9s de tot all\u00f2 que ens difer\u00e8ncia de la resta d’animals?? <\/p>\n
Quants pensament observant a les formigues, el seu devenir es com un mantra, com quan era petita \ud83d\ude09
\nEspero que us agradi el dibuix, un altre de les meves pasions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Recordo que quan era petita em quedava embadalida mirant a les formigues. Teniem una genial casa de camp cap a Castelldefels Platja per passar l’estiu, amb un immens tros de natura al davant i a 10 minuts de la platja a peu. Est\u00e0 clar que als anys 60’s-80’s Castelldefels no era el que es ara,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2011,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[21,22,7],"tags":[109,110,37,111,112,69,70,39,30,113],"class_list":["post-2943","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-des-de-la-ment","category-des-del-penedes","category-des-dels-sentits","tag-countrylivestyle","tag-formigues","tag-masiaspacanpascol","tag-memoriacolectiva","tag-naturaleza","tag-slowtourism","tag-sustainableliving","tag-turismeruralsostenible","tag-turismoecologico","tag-viurealcamp"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2943","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2943"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2943\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2011"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masiacanpascol.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}